La Comunitat Minera Olesana s’abasteix principalment dels pous situats a tocar del riu Llobregat, tot i que també té una mina que aporta aigües a la xarxa de distribució. Aquests pous presenten una qualitat mineralògica molt similar a l’aigua del riu, la qual, supera bona part de l’any els 250 mg/L de clorurs, valor llindar establert en el RD 140/2003 de 7 de febrer pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. Si bé aquest llindar no és restrictiu si que es recomana abastar amb aigua per sota aquest valor com a millora organolèptica de l’aigua.

Per millorar aquesta qualitat organolèptica es poden plantejar diferents solucions tècniques: una d’elles seria la ampliació de l’actual estació de tractament d’aigua potable (ETAP) mitjançant la implantació d’un sistema d’osmosi inversa. Seria necessari tractar un 40% del volum d’extracció per aconseguir un nivell de clorurs de 150 mg/L, un cop barrejada amb l’altre 60%. En aquest cas el cost d’explotació i manteniment de l’aigua es veuria fortament afectat, atès el cost energètic, pèrdua de l’aigua de rebuig, manteniment, productes químics, etc.

Una altra alternativa és l’anàlisi i investigació de nous recursos a l’entorn d’Olesa que permetin millorar la qualitat i augmentar-ne la garantía de subministrament, ja que no es dependrà d’una única Font de subministrament, el riu. Per aquest motiu es planteja un estudi previ de recursos hídrics a l’entorn de la riera de Canyamassos, aigües amunt de on es desenvoluparà el ARE d’Olesa.

També s’estudiarà l’ hidrologia de la riera de Bellver, just abans de la seva entrada al nucli del municipi per Santa Oliva, amb la possibilitat de aportar aigua al dipòsit de distribució, per millorar-la (menys clorurs i menys calç).

La instal·lació de fonts amb aigua de la Mina de Santa Oliva per diferents indrets d’Olesa, per facilitar el seu consum i evitar comprar aigua embotellada. (Plaça de l’Oli, Rambla, Final Carrer Sant Josep Oriol, etc.).