Les creixents demandes d’aigua, incloses les medi ambientals, han posat de manifest el seu valor econòmic. Cobra valor l’argument de què, el mercat ha d’introduir racionalitat econòmica en la gestió de l’Aigua. S’han de buscar mecanismes que incorporin un sistema de preus que actuï d’indicador de la condició; que és un recurs escàs i renovable.

Per aconseguir un desenvolupament sostenible que protegeixi el medi hídric i millori la qualitat de les aigües, la Directiva Europea 200/60/CE considera important, tenir en compte el principi de recuperació de costos. El preu de l’aigua, ha de ser un mitjà per protegir la qualitat de l’aigua, contribuint a protegir la salut de tots els ciutadans i dels ecosistemes. També, han de servir com a incentiu per fer-ne un ús eficient i responsable per part de tots.

La informació sobre el que costa realment el servei de l’aigua, és una informació que els ciutadans tenen dret a conèixer.

Els olesans, per mitjà de la COMUNITAT MINERA OLESANA, tenen aquesta informació al seu abast. El sistema de tarificació i les estructures per blocs tarifaris, estan pensades per a incentivar un ús més eficient de l’aigua. És evident que uns preus baixos, no reflecteixen l’escassetat del recurs, en un país on l’aigua és un recurs escàs.

L’impacta del canvi climàtic i l’ increment de la demanda ha de plantejar una reordenació del territori, perquè serà necessari i imprescindible gestionar l’aigua, com si la sequera fos habitual i no una situació d’excepció.  (2005 Decret de Sequera) (2007 Decret de Sequera).

Amb aquest horitzó que planteja el canvi climàtic, hem de ser coneixedors d’on es pot estalviar. L’any 1990 Olesa tenia un consum per càpita de 220 litres/dia. Actualment el rati de 2006 és de 123’5 litres/dia. Estem doncs, arribant al límit de cobrir les necessitats bàsiques diàries, i també, estem al límit de les nostres possibilitats d’obtenir més aigua. El creixement de la població està en proporció inversa a les disponibilitats hídriques. El balanç és cada cop més negatiu.
Per pal·liar aquesta manca d’aigua, l’Administració està fent unes inversions molt importants, protegint els aqüífers fent-ne recàrregues, fent ajuts a l’agricultura per instaurar un reg més eficient, desalinitzadores per potabilitzar l’aigua del mar, processos de depuració més energètics per poder reutilitzar l’aigua, etc.

Tots els que estem implicats  en la gestió de l’aigua, Òrgans Socials de la COMUNITAT, Direcció, empleats, i col·laboradors, tenim com a objectiu satisfer les necessitats dels usuaris de forma eficaç, amb qualitat i amb criteris de sostenibilitat i d’equilibri econòmic. L’objectiu no és fàcil i, per tant, hem de comptar amb la col·laboració de tots Vostès, socis i usuaris.

Per acabar, voldria fer-los partícips d’aquesta reflexió: A què estem disposats a renunciar per transformar-nos en consumidors respectuosos amb l’aigua i el medi ambient?

Moltes gràcies per la seva atenció. Resto al seu servei.