El preu d’un bé o servei, és una quantitat que paga l’usuari per rebre el què ell espera i, satisfaci les seves necessitats.
Cal però, preguntar-nos, què s’espera del servei d’aigua, quin coneixement es té del “cicle de l’aigua” ?
Quin “valor” afegit hauríem de posar, perquè és sentís satisfet ?

Cost del Servei
El cost del servei està condicionat pel marc d’actuació i les condicions mercantils de l’empresa i una suma de factors com són: disponibilitat de recursos hídrics, eficiència del servei, etc.

L’objectiu prioritari de la tarifa és possibilitar, la prestació del subministrament correcte, de forma que es generin els ingressos suficients per cobrir totes les despeses del servei.

L’autoeficiència econòmica és una condició inherent de desenvolupament de la Concessió.
Els preus han de complir tres funcions; la primera i principal, recuperar els costos dels serveis prestats. El segon, com instrument per obtenir recursos, suficients per millorar el recurs (inversions) i finalment, es pot utilitzar com a un mitjà per aplicar polítiques socials (famílies nombroses, etc.)

Preu
L’import a ingressar o recuperar, es refereix a €/m3. Habitualment, el cost total (equivalent als ingressos a obtenir) es decideix pels m3 facturats, obtenint una tarifa mitjana. És el preu expressat en €/m3. El seu concepte té la utilitat de rati.
El cost del servei no està, massa, en funció dels m3 servits, ja que els costos de personal, manteniment de les instal·lacions i avaries, despeses generals, despeses de transports, les financeres, els impostos i les amortitzacions, representen entre un 70 o 80 % dels costos totals.

És doncs, poc racional que el preu vingui donat pel €/m3 subministrats i per tant s’ha de relacionar els volums de consum amb les Quotes Fixes, en el proper estudi tarifari (2008) es proposarà un escalat de Quotes Fixes de Servei, per els diferents trams de consum, s’estudiarà també, assignar una Quota Fixa de disponibilitat de servei a les connexions contraincendis dels parking. 
Els usuaris són diversos. Per l’usuari domèstic, el fet de disposar d’aigua potable a casa, amb una seguretat de continuïtat, li permet satisfer les seves necessitats vitals (higiene, neteja, etc.)
Per l’usuari industrial, és un factor de producció més, i com a tal no hauria de dependre d’un sistema tarifari, sinó de les condicions del mercat.

El preu en €/m3 també depèn del rendiment de la xarxa. A l’usuari l’afecten els rendiments baixos de la eficiència del sistema de subministrament.

Tarifes
L’objectiu prioritari de la Tarifa és possibilitar la prestació del servei obtenint, al mateix temps, un equilibri econòmic de l’Explotació.
L’autosuficiència econòmica és una condició inherent a qualsevol concessió.
Mitjançant les tarifes i el volum de m3 servits, s’obtenen uns ingressos que han de satisfer en primer lloc:

1. Recuperar els costos dels serveis prestats.
2. Obtenir recursos, suficients per millorar el servei i els mateixos recursos.
3. Mitjà per aplicar polítiques socials (famílies nombroses, precarietats, exclusió social,etc.)

El Consell Rector i la Direcció han elaborat unes tarifes amb un augment mig del 0’48 %.

La determinació de tarifes 2010, va ser elaborat pel sistema simplificat, per a l’actualització de l’increment mitjà de les tarifes que va autoritzar la Comissió de Preus de Catalunya, segons l’Edicte d’ 11 de novembre de 2009, autoritzant un increment mig del 2’2 % i presentat a l’Ajuntament el dia 21 de desembre de 2009.

L’augment mitjà autoritzat s’aplica de la següent forma:

No augmentar de forma lineal totes les tarifes i blocs de consum i, rebaixar la tarifa per els consums bimestrals inferiors a 10 m3 (llistat tarifes 2010).

L’actual situació socioeconòmica que estem vivint, és el motiu principal d’aquesta proposta, entre d’altres.

Hem de saber que les tarifes €/m3 que els olesans i olesanes paguem pel servei d’aigua, són ajustades als costos d’explotació. Resultant un cost inferior, respecte als nostres pobles veïns.

Resultat, entre d’altres, de l’autogestió i l’economia social que, des de 1868 hem volgut tenir els olesans i olesanes.

Conjuntament amb la factura d’aigua, hi ha la part dels impostos de l’aigua “Cànon de l’Aigua” que grava segons el volum gastat per a cada punt de servei.

En aquest exercici 2010 el Cànon de l’Aigua tindrà un augment d’un 2% respecte al 2009. El Cànon de l’Aigua és un impost de caràcter ecològic que financia els costos derivats de l’ACA que destina; al sanejament, a les accions de millora fluvial i medi ambientals, al manteniment dels cabals ecològics, etc.